Historicitat del llibre

L’Isidre Llussà va existir realment (sobre la figura i la llegenda del timbaler en faig referència a l’anterior annex), nascut a Santpedor l’any 1808. En el moment dels fets, l’Isidre tindria disset anys, tot i que algunes versions de la “llegenda” del timbaler parlen d’un minyó. Jo m’he pres la llibertat de fer-lo una mica més jovenet —espero que em perdonin els veïns de Santpedor—. L’Isidre Lluçà va morir el 6 d’abril de 1809, als 18 anys, malgrat que algunes fonts no posen una data exacta. Jo he optat per deixar un final alternatiu i obert.

És fictici que el seu pare va ser fet presoner i que ell va intentar salvar-lo. Són inventats els personatges d’en Lluc, en Jaume, la Joana i la seva família, també ho és el coronel Mabeux. Però les batalles narrades són històriques: les dues del Bruc, les dues de Sant Boi i les lluites per la línia del Llobregat. Així mateix són reals molts detalls que es narren, com que el campament francès estava instal·lat a Sant Feliu de Llobregat, l’anècdota dels canons de Sant Boi, la crema de cases i esglésies… És històric i documentat el cordó humà —la primera cadena humana que es té referència per defendre Catalunya— que anava del Prat de Llobregat fins a Martorell per evitar que els francesos passessin el Llobregat[1]. També són reals personatges com els generals Chabran i Lechi, el comandant Baget (Joan de la Creu Baget i Pàmies); el tinent (i més endavant capità) del destacament del Regiment Suïs de Wimpffen, Franz Krutter Grotz; l’alcalde de Santpedor, Bartomeu Vinyes (àlies Sebarroja) i el seu fill, Josep Vinyes, capità de la Companyia de Reserves de Sometents de Santpedor.

Les batalles segueixen un ordre cronològic i succeïren durant el mes de juny de 1808, tot i que alguna batalla l’he endarrerit alguns dies per adaptar-la millor a la meva història. He afegit un annex amb una cronologia on es recullen els fets històrics més destacats que es narren en aquest llibre.

Un cas especial és el de l’Àliga Imperial que els francesos van perdre al Bruc. Sobre això només he trobat una cita en una web d’Internet i no he pogut contrastar-ho. Segons aquesta font, l’Àliga es conserva a Barcelona. En tot cas, al no estar verificat, no el podem comptar com a fet històric (de moment), però m’ha servit per idear la trama sobre l’Isidre i el coronel Mabeux. (Si alguna persona té informació sobre l’existència d’aquesta Àliga, agrairé m’ho comuniqui a través del meu bloc o del Facebook).

Per altra banda, en el bloc d’El noi del timbal  (https://elnoideltimbal.wordpress.com) hi trobareu la bibliografia i documentació variada que he utilitzat sobre la guerra del francès, i també exercicis per a les escoles .

[1] Llibre de politiqueses i curiositats: memòries de Pau Porcet (1788-1856), pagès de sant Boi de Llobregat. Pau Porcet i Casas. L’Abadia de Montserrat, 1995 / Les batalles del Bruc i la guerra del Francès 1808-1814 al Baix Llobregat. Conxita Dolans Roda. Edicions del Llobregat, 2009.

Anuncis

Quant a xavier margenat

Escriptor, ventríloc i empleat de banca.
Aquesta entrada s'ha publicat en Documentació històrica, Historicitat del llibre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s