Booktrailer d’El noi del timbal

Anuncis
Publicat dins de Booktrailer | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Exercicis sobre el llibre

1. Qui era l’emperador francès que va envaí Catalunya i la resta d’Espanya?
A.- Carlemany
B.- Napoleó
C.- Alexandre Magne

2. Quin any l’Imperi Francès va envair Espanya?
A.- 1808
B.- 1002
C.- 1919

3. Qui son els miquelets?
A.- Soldats francesos reclutats per Napoleó amb la finalitat d’envair Catalunya.
B.- Un grup de música medieval que acompanyaven les tropes.
C.- Membres d’una milícia reclutada per les diputacions catalanes per reforçar les tropes regulars, de caràcter mercenari o voluntari.

4. Què buscava el coronel Mabeux?
A.- El timbal de l’Isidre
B.- L’Àguila Imperial
C.- El seu sable.

4. En Pau i l’Isidre ajuden a un soldat ferit. De quina nacionalitat era?
A.- Italià
B.- Francès
C.- Suïs

5. On estava instal·lat el campament francès?
A.- Al Bruc
B.- Sant Feliu de Llobregat
C.- Montserrat

6. A quina població del Baix Llobregat hi ha el pont del conegut com el Pont del Diable?
A.- Martorell
B.- Sant Boi de Llobregat
C.- El Prat de Llobregat

7. Qui va guanyar les dues batalles del Bruc?
A.- Els francesos
B.- Els valencians
C.- Els catalans

8. En Pau, l’amic de l’Isidre, què volia ser de gran?
A.- Moliner
B.- Metge
C.- Miquelet o soldat

9. Per què la gent dels pobles veïns van fer una barrera humana al llarg del riu al Baix Llobregat?
A.- Perquè els francesos no passessin
B.- Perquè els francesos no aboquessin ferralla al riu
C.- Perquè els francesos no derruïssin els ponts

10. Qui eren els sometents?
A.- Soldats francesos que havien canviat de bàndol
B.- Soldats professionals francesos
C.- Ciutadans armats que s’organitzaven per defensar el poble.

Publicat dins de Exercicis | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Solucions als exercicis

1. Qui era l’emperador francès que va envaí Catalunya i la resta d’Espanya?
A.- Carlemany
B.- Napoleó
C.- Alexandre Magne

2. Quin any l’Imperi Francès va envair Espanya?
A.- 1808
B.- 1002
C.- 1919

3. Qui son els miquelets?
A.- Soldats francesos reclutats per Napoleó amb la finalitat d’envair Catalunya.
B.- Un grup de música medieval que acompanyaven les tropes.
C.- Membres d’una milícia reclutada per les diputacions catalanes per reforçar les tropes regulars, de caràcter mercenari o voluntari.

4. Què buscava el coronel Mabeux?
A.- El timbal de l’Isidre
B.- L’Àguila Imperial
C.- El seu sable.

4. En Pau i l’Isidre ajuden a un soldat ferit. De quina nacionalitat era?
A.- Italià
B.- Francès
C.- Suïs

5. On estava instal·lat el campament francès?
A.- Al Bruc
B.- Sant Feliu de Llobregat
C.- Montserrat

6. A quina població del Baix Llobregat hi ha el pont del conegut com el Pont del Diable?
A.- Martorell
B.- Sant Boi de Llobregat
C.- El Prat de Llobregat

7. Qui va guanyar les dues batalles del Bruc?
A.- Els francesos
B.- Els valencians
C.- Els catalans

8. En Pau, l’amic de l’Isidre, què volia ser de gran?
A.- Moliner
B.- Metge
C.- Miquelet o soldat

9. Per què la gent dels pobles veïns van fer una barrera humana al llarg del riu al Baix Llobregat?
A.- Perquè els francesos no passessin
B.- Perquè els francesos no aboquessin ferralla al riu
C.- Perquè els francesos no derruïssin els ponts

10. Qui eren els sometents?
A.- Soldats francesos que havien canviat de bàndol
B.- Soldats professionals francesos
C.- Ciutadans armats que s’organitzaven per defensar el poble.

Publicat dins de Exercicis | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Bibliografia utilitzada per escriure El noi del Timbal

ADZERIAS CAUSI, GUSTAU. Primera acció del Bruc: 6 de juny de 1808 i altres documents [article en línia] Cercle Català d’Història <http://.cch.cat/pdf/primera_accio_bruc.pdf>

ESTRADA I PLANELL, GEMMA. El dietari sobre la guerra del Francès de Ramón Brugués, de Can Llucià de les Parres (Catellolí). Article publicat a la revista Miscel·lània Aqualatenisa, 13.

HERNANDEZ CARDONA, FRANCESC XAVIER. Història militar de Catalunya. Temps de revolta (t.IV). Rafael Dalmau, 2004.

MOLINER I PRADA, ANTONI. Catalunya contra Napoleó. La guerra del Francès 1808-1814. Pagès Editors, 2008.

MOLINER I PRADA, ANTONI. La Catalunya resistent a la dominació francesa (1808-1812). Edicions 62, 1989.

MORALES, FRANCESC XAVIER i BOHIGAS, JORDI. Girona 1808-1809. Setges, guerra i societat a la Catalunya del nord-est. Diputació de Girona, 2010.

MORENO CULLELL, VICENTE. La guerra del francès: La Catalunya Napoleónica. Revista Sapiens.

PORCET I CASA, PAU. Llibre de politiqueses i curiositats: memòria de Pau Porcet (1788-1856), pagès de Sant Boi de Llobregat. L’Abadia de Montserrat, 1995.

SELLARÉS COT, MARC. Les batalles del Bruc. Comunicació presentada en les Jornades de “La Guerra del Francès en els territoris de parla catalana”, publicat en el llibre de Núria Sauch “La Guerra del Francès en els territoris de parla catalana”, Editorial Afers, 2011.

SOLANS RODA, CONXITA. Les batalles del Bruc i la guerra del Francès 1808-1814 al Baix Llobregat. Edicions del Llobregat, 2009.

TORRAS I RIBÉ, JOSEP M. Sometens, exèrcit i poble a les batalles del Bruc. Ajuntament del Bruc, 1983.

Publicat dins de Bibliografia, Documentació històrica | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

La figura del timbaler, llegenda o realitat?

IMAG0453 (2)

La “llegenda” del timbaler del Bruc ha inspirat un munt de llibres,  còmics, contes infantils, tres llargmetratges i alguns curts d’animació, tots amb visions molt diferents. També s’ha debatut sobre si el timbaler va ser un personatge llegendari o històric. Per molts va ser Isidre Llussà, fill de Santpedor, d’altres han defensat que fou Benet Malvehí, d’Igualada. Fins i tot s’ha fet un estudi dels decibels del so dels timbals en diferents indrets del Bruc, afirmant que efectivament en aquells paratges hi ha una bona ressonància.

El mite ve de lluny i els textos històrics, també. Ja el 29 de novembre de de 1808 el “Diario de Manresa” feia referència a una festa de Santpedor on diu que va desfilar el famós timbal del Bruc. L’any 1809, un any després dels fets, l’historiador i militar Francesc Xavier Cabanes parla d’un minyó de Santpedor que es va erigir en general en xefe en la batalla del Bruc. Els veïns de Santpedor des d’un principi han identificat aquest jove amb Isidre Llussà i Casanoves, el qual és un personatge real, històric, fill d’un pagès, nascut l’any 1791 a Santpedor. Es conserva avui dia part del que havia estat la seva casa natal a Santpedor, així com el Mas Llussà, el qual segueix regentat pels descendents d’un dels seus germans.

El que no hi ha dubte és que els catalans vam guanyar aquella batalla del Bruc, tot i l’enorme desproporció entre els dos bàndols. Els francesos comptaven amb uns 3.000 homes, mentre que els catalans no arribaven a mig miler, al menys en un primer moment. L’exèrcit napoleònic estava format per soldats professionals i comptava amb cavalleria, armament i artilleria. El bàndol català estava composat per sometents i pagesos sense experiència, i amb escàs armament. En aquesta primera batalla del Bruc no consta que hi haguessin soldats professionals ni Miquelets, exceptuant el destacament de desertors del regiment de Suïssos de Wimpffen, que eren vint-i-quatre homes.

No cal imaginar-se que només el so d’un sol timbal fes fugir un exèrcit de 3.000 soldats, però és molt creïble que, dins el caos que va ser aquella batalla emboscada, el coronel Schwartz dubtés de si podria resistir aquell enemic invisible, sense saber contra quants homes lluitava i mentre anaven arribant petits reforços per diferents flancs; i, en sentir el so dels timbals i les campanades de tots els pobles veïns tocant a sometent, temés l’arribada d’un regiment proper i decidís ordenar la retirada. En aquesta novel·la que teniu a les mans, podeu trobar la meva versió dels fets del Bruc.

Fos com fos, sembla que Isidre Llucà va tenir un paper important a la batalla del Bruc. Si va fer fugir els francesos tocant el timbal o va participar heroicament a la batalla d’una altra manera, no ho podem saber del cert; però, com diuen els italians, se non è vero è ben trovato (si no és veritat, és ben trobat). El que no hi ha dubte és que aquella batalla i la següent en el Bruc, les vam guanyar els catalans, i que el famós timbaler ja forma part de la nostra cultura i cal fomentar aquestes tradicions.

Publicat dins de Historicitat del llibre | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Historicitat del llibre

L’Isidre Llussà va existir realment (sobre la figura i la llegenda del timbaler en faig referència a l’anterior annex), nascut a Santpedor l’any 1808. En el moment dels fets, l’Isidre tindria disset anys, tot i que algunes versions de la “llegenda” del timbaler parlen d’un minyó. Jo m’he pres la llibertat de fer-lo una mica més jovenet —espero que em perdonin els veïns de Santpedor—. L’Isidre Lluçà va morir el 6 d’abril de 1809, als 18 anys, malgrat que algunes fonts no posen una data exacta. Jo he optat per deixar un final alternatiu i obert.

És fictici que el seu pare va ser fet presoner i que ell va intentar salvar-lo. Són inventats els personatges d’en Lluc, en Jaume, la Joana i la seva família, també ho és el coronel Mabeux. Però les batalles narrades són històriques: les dues del Bruc, les dues de Sant Boi i les lluites per la línia del Llobregat. Així mateix són reals molts detalls que es narren, com que el campament francès estava instal·lat a Sant Feliu de Llobregat, l’anècdota dels canons de Sant Boi, la crema de cases i esglésies… És històric i documentat el cordó humà —la primera cadena humana que es té referència per defendre Catalunya— que anava del Prat de Llobregat fins a Martorell per evitar que els francesos passessin el Llobregat[1]. També són reals personatges com els generals Chabran i Lechi, el comandant Baget (Joan de la Creu Baget i Pàmies); el tinent (i més endavant capità) del destacament del Regiment Suïs de Wimpffen, Franz Krutter Grotz; l’alcalde de Santpedor, Bartomeu Vinyes (àlies Sebarroja) i el seu fill, Josep Vinyes, capità de la Companyia de Reserves de Sometents de Santpedor.

Les batalles segueixen un ordre cronològic i succeïren durant el mes de juny de 1808, tot i que alguna batalla l’he endarrerit alguns dies per adaptar-la millor a la meva història. He afegit un annex amb una cronologia on es recullen els fets històrics més destacats que es narren en aquest llibre.

Un cas especial és el de l’Àliga Imperial que els francesos van perdre al Bruc. Sobre això només he trobat una cita en una web d’Internet i no he pogut contrastar-ho. Segons aquesta font, l’Àliga es conserva a Barcelona. En tot cas, al no estar verificat, no el podem comptar com a fet històric (de moment), però m’ha servit per idear la trama sobre l’Isidre i el coronel Mabeux. (Si alguna persona té informació sobre l’existència d’aquesta Àliga, agrairé m’ho comuniqui a través del meu bloc o del Facebook).

Per altra banda, en el bloc d’El noi del timbal  (https://elnoideltimbal.wordpress.com) hi trobareu la bibliografia i documentació variada que he utilitzat sobre la guerra del francès, i també exercicis per a les escoles .

[1] Llibre de politiqueses i curiositats: memòries de Pau Porcet (1788-1856), pagès de sant Boi de Llobregat. Pau Porcet i Casas. L’Abadia de Montserrat, 1995 / Les batalles del Bruc i la guerra del Francès 1808-1814 al Baix Llobregat. Conxita Dolans Roda. Edicions del Llobregat, 2009.

Publicat dins de Documentació històrica, Historicitat del llibre | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Cronologia històrica

  • Octubre de 1807: s’autoritza a entrar a Espanya 28.000 soldats (tractat de Fontainebleau).
  • 9 de febrer de 1808: els francesos entren a Catalunya sota el comandament dels generals Duhesme i Lechi.
  • 13 de febrer: entren a Barcelona 5.427 homes i 1.830 cavalls.
  • 2 maig: aixecament popular a Madrid contra els francesos.
  • 28 maig: revolta a Lleida.
  • 2 juny: arriba a Manresa paper segellat francès (paper moneda) i el nomenament del Mariscal Murat com a comandament de les forces imperials. La gent del poble protesta. Un grup de persones llencen el paper segellat des del balcó del consistori i el cremen.
  • 4 de juny: surten de Barcelona dues columnes de l’exercit francès (una cap a Tarragona i l’altra cap a Manresa). El general Schwartz es dirigí a Manresa, amb 3.800 homes i 2 peces d’artilleria, amb la intenció de posar ordre i aplicar represàlies.
  • 5 de juny: la forta pluja obliga als francesos a aturar-se a Esparreguera. Els pobles de les rodalies són alertats.
  • 6 de juny: un decret imperial proclama al germà de Napoleó, Josep Bonaparte, Rei d’Espanya i de les Índies, després que l’emperador francès hagués obligat al rei Carles IV i al seu fill Ferran VII abdicar del tro.
  • 6 de juny: primera batalla del Bruc. L’atac va començar al revolt de la Devesa. Entre els sometents hi havia un destacament de desertors del regiment Suís de Wimpffen. Arribà un grup de sometents de Sallent i Santpedor, amb el timbaler, i feren recular els imperials.
  • 22:00h: Els francesos es retiren i són apedregats a Esparreguera des dels balcons mentre els carrers estan obstruïts amb bigues i sacs.
  • Un dels canons francesos es va perdre en enfonsar-se el pont de fusta sobre la riera de Magarola d’Abrera.
  • 6 juny: Sant Boi s’organitza per la defensa. Juan Valls dirigeix una expedició cap a la Torre de Guaita de Castelldefels.
  • Una fragata anglesa subministra pólvora davant Castelldefels.
  • 9 de juny: els sometents prenen posició entre Sant Boi i Molins de Rei per entorpir la retirada dels francesos.
  • 10 de juny: els francesos passen el Llobregat per diferents indrets. A les 9:00h del matí conquereixen Sant Boi. La gent fuig cap a Sant Climent i Begues. Cremem cases, l’església i el convent dels Pares Servites. Els francesos ataquen Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts.
  • Les tropes franceses estableixen una base militar a Sant Feliu de Llobregat.
  • Duhesme envia una segona expedició a Manresa, pensant que el focus de la rebel·lió estava allà i amb la intenció d’apoderar-se dels molins de pólvora.
  • 13 de juny: surt de Barcelona la columna de Chabran i acampa a Sant Feliu de Llobregat. De camí a Manresa saqueja Esparreguera i Collbató, i crema la granja montserratina Vinya Nova.
  • 14 de juny: Segona batalla del Bruc. Les campanes dels pobles comencen a tocar sometent. El comandant Baget i els seus soldats (1.800 homes) aturen Chabran al Bruc i l’obliguen a tocar retirada.
  • Durant la retirada, les tropes napoleòniques cremen i saquegen Sant Vicenç dels Horts, Sant Boi, Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat.
  • El 18 de juny la Junta de Lleida es transforma en la Suprema Junta del Govern del Principat de Catalunya.
  • 20 de juny: la Suprema Junta del Govern del Principat de Catalunya disposa la formació d’un exèrcit de 40.000 Miquelets. Per això fa una crida a incorporar-se, com a voluntaris, a homes d’entre 16 i 40 anys.
  • La resistència, formada en gran part per civils dels pobles voltants, se situen cobrint la línia del Llobregat des del Prat a Martorell formant un gran cordó humà, comandats pel general Baget.
  • 30 de juny: a trenc d’alba els francesos ataquen sota les ordres del general Lechi. El destacament de Wimpffen intenta resistir en el Castell de Sant Boi. Finalment són derrotats i Sant Boi és ocupat per les tropes franceses.
  • 2 de setembre: Duhesme intenta trencar novament la línia del Llobregat i envia 4.000 homes cap a Sant Boi i 2.000 a Molins de Rei. Les tropes espanyoles sota les ordres del Comte de Caldagués aturen l’atac al pont, aconseguint mantenir la posició.
  • 17 de desembre: Saint-Cyr arriba a Barcelona amb 15.000 soldats i 1.500 cavalls.
  • 20 desembre: les divisions de Pino, Souham, Chabot i Chabran, amb un total de 20.000 homes i 1.500 cavalls, se situaven a Sant Feliu de Llobregat —on hi havia el comandament general—, Molins de Rei i Cornellà.
  • 20 de desembre: la resistència se situa a l’altre costat del riu. El mariscal Pedro Cuadrado, el brigadier Gómez de la Serna, Teodoro Reding i el Compte de Caldagués els esperaven amb 10.000 homes i 1.900 cavalls distribuïts entre Pallejà i Sant Boi.
  • 21 de desembre: el general Vives arriba a les 10h del matí, enmig d’un caos de batalla i sense que la gent el recolzés, i es veié obligat a cedir el comandament a Teodoro Reding.
  • La derrota va significar l’avenç dels imperials a gairebé tot el Principat. Amb ella s’acaben les batalles a la línia del Llobregat i arriba l’hora de la guerrilla.
  • Cinc anys després (abril 1813-Abril 1814), les tropes franceses es retiren de Catalunya i de la resta de l’Estat Espanyol.
Publicat dins de Documentació històrica, Historicitat del llibre | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari